Com veu el món un pop?

Heus aquí un dels millors endevinalles de la biologia: el pop, un mestre del camuflatge que canvia de color, és gairebé segur que és cec al color. Amb una única mena de fotoreceptor, en teoria hauria de veure el món en escala de grisos, i tanmateix es fon perfectament amb el corall acolorit. El seu truc és llegir la polarització de la llum, una capa amagada del món visual a la qual nosaltres no tenim accés. Cec al color en el sentit clàssic, però exquisidament sensible a la llum polaritzada i a la lluentor i el contrast. (Hi ha indicis que aprofita el desenfocament cromàtic per deduir el color.)

Cec al color en el sentit clàssic, però exquisidament sensible a la llum polaritzada i a la lluentor i el contrast. (Hi ha indicis que aprofita el desenfocament cromàtic per deduir el color.) Monocròmata (un sol fotoreceptor) + sensibilitat a la polarització

Els seus ulls distingeixen uns 6 cicles per grau (20/130), mentre que un humà arriba a uns 60 cpd (20/20). El seu camp de visió abasta uns 320°.

Els seus ulls resolen uns 6 cicles per grau davant dels teus 60, així que una cara ha d'estar unes 10 vegades més a prop perquè hi distingeixi el detall que tu veus. La teva silueta i el teu moviment li arriben clars; la teva expressió, no.

Excel·lent visió de contrast amb poca llum.

Veu la llum polaritzada. La pell potser també detecta la llum. La pupil·la horitzontal manté enfocat l'horitzó. Una idea intrigant sosté que un pop aprofita la manera com la seva pupil·la de forma estranya escampa la llum en franges acolorides, i llegeix aquesta borrositat per inferir la tonalitat sense veritables cons de color. Seria una solució elegant per al fet de tenir un sol receptor.

Un pop veu uns 20/130 davant del teu 20/20 i, en el sentit corrent, cap color en absolut. Tanmateix, sí que detecta la polarització de la llum, tot un canal d'informació que els teus ulls senzillament llencen.