Com veu el món una abella?

Una abella llegeix una flor més com una carta d'aterratge que com una imatge. El seu món es construeix a partir de l'ultraviolat, el blau i el verd, sense cap receptor per al vermell, així que una rosella vermella li sembla gairebé negra. Moltes flors pàl·lides, en canvi, li revelen dianes ultraviolades resplendents que guien l'abella directament al nèctar. La imatge és tosca, però és exactament la imatge que necessita una recol·lectora. Visió del color UV-blau-verd. El vermell sembla fosc o negre; les flors revelen dianes UV ocultes.

Visió del color UV-blau-verd. El vermell sembla fosc o negre; les flors revelen dianes UV ocultes. Tricromàtica desplaçada a l'UV (sense receptor de vermell), ulls compostos

Els seus ulls distingeixen uns 0.9 cicles per grau (20/1300), mentre que un humà arriba a uns 60 cpd (20/20). El seu camp de visió abasta uns 280°.

Els seus ulls resolen uns 0.9 cicles per grau davant dels teus 60, així que una cara ha d'estar unes 67 vegades més a prop perquè hi distingeixi el detall que tu veus. La teva silueta i el teu moviment li arriben clars; la teva expressió, no.

Activa de dia; mala amb poca llum.

Veu les guies de nèctar en ultraviolat. Cega al vermell. Fusió de parpelleig ~200 Hz: veu el moviment ràpid a càmera lenta. Moltes flors llueixen guies de nèctar ultraviolades invisibles per a nosaltres: dianes amagades i franges de pista que orienten els pol·linitzadors cap a la recompensa. És una conversa privada entre planta i abella, mantinguda en un color que no podem veure.

El detall espacial d'una abella, uns 20/1300, és molt més tosc que el teu 20/20, i és cega al vermell. A canvi, veu un ultraviolat que tu no pots, i els seus ulls refresquen tan de pressa, prop de 200 vegades per segon, que un moviment que tu percebs com una taca borrosa a l'abella se li desplega amb claredat.